dimarts, 30 de gener del 2007

El Meme Marranu!

(saltant-me la tradició d'un post al dia, i aprofitant l'escalf del meme que m'ha passat la Duschgel, he decidit postejar el meu ara que feina feta no fa mal.
Així doncs aquí el teniu)


El cas del virus "Candela"

Era dins la dutxa quan va sonar el telèfon..
-Casumdenaputamerda!
Deixant tot el terra fet una merda em vaig despenjar:
-Digui? Clint a l'aparell.
-Hola Clint, hauries d'anar al moll, hi ha una alarma per un retrovirus sexual perillós anomenat "Candela". Hauries d'estar rebent un fax de les víctimes conegudes fins al moment.

Efectivament del fax sortia un paper amb unes lletres escrites amb la rapidesa que només causa el pànic per una situació descontrolada.Vaig veure que la cosa no tenia bona pinta, la progressió d'afectats era immensa i tots eren dins el creuer de luxe "Catosferum".

Així doncs em vaig vestir, vaig agafar la magnum (que sóc el Clint!) i vaig volar sobre la meva V-Rod cap al port. El vaixell era immens a saber quants blocaires hi hauria dins. Allí esperant-me el cap de l'unitat sobre virus i malalties xungues dels mossos d'esquadra, que em va dir:

-Quin marrón tiu, no se que passa però tots els del vaixell estan com bojos, tot el dia fotent-li sense parar, jo de tu començaria amb la mestressa, és a la cambra presidencial.

Dit i fet, vaig fer-hi cap, em va obrir la criada i vaig quedar impressionat, vestia un modelet de criada francesa, negre molt curt amb un davantalet de puntes blanc i una mena de còfia que li donaven un aire...però no vaig tenir més temps perquè em va dir:

- La Senyora el rebrà en dos minuts, "asseyez-vous s'il vous plaît". I si, vaig mirar-la com marxava movent aquell culet que es començava a veure rodó i dur sota aquella faldilla tant curta.

Es va obrir la porta i va aparèixer ella i no se perquè només acostar-se vaig començar a notar el seu magnetisme. Era alta i esvelta, enfundada en una mena de mono de làtex negre amb les solapes blanques i unes botes de tacó alt amb cremallera. Encara no se perquè però cada cop que la mirava tenia la sensació que la seva cara era diferent, com si es reencarnès, si no fos per
els seus llavis carnosos, pintats d' un vermell pujat (l'única cosa de color de tota l'estança).

-Sóc la propietària del vaixell, però pots dir-me Mima.
-Encantat soc Clint,-li vaig atansar la meua tarja de visita- detectiu privat.
-Puc oferir-li res, Clint, un bourbon?

I a partir d'aquí ja no recordo res, vaig obrir els ulls i estava agenollat, ella duia una fusta de muntar i jo li llepava les botes! poc a poc vaig pujar làtex amunt, deixant un petit rastre de saliva sobre la roba que cobria la cuixa.

-Despulla'm- va ordenar

I ho vaig fer, la vaig deixar nua, només amb les botes i la fusta. Em va agafar el cap i em va amorrar al seu entrecuix, feia un olor boníssim, i evidentment estava cuidat d'una forma delicada, vaig passar-hi la mà plana, notava el pols en els llavis que es començaven a inflar. Poc a poc, vaig introduir-hi un dit, l'humitat va facilitar molt els moviments i després el va seguir un segon i un tercer. Notava com la seva respiració anava augmentant, i vaig començar a resseguir-li la vulva amb la punta de la llengua, suaument, tots els racons, llavors vaig atansar-me al seu clitoris i amb la llengua plana vaig jugar-hi, sense deixar de masturbar-la amb els dits.Quan va començar a tensar-se i va apretar el meu cap, vaig obrir la boca i vaig succionar-li amb força mentre ella orgasmejava a crits i fuetejant-me amb la fusta. Estranyament en aquell moment ho vaig trobar del tot eròtic!

No se si va passar molt o poc, o si no va passar, el cert és que vaig sentir que em deia.

-Aixeca't i desapareix de la meva vista!

Ja fora de l'habitació vaig recompondre'm la roba, tenia una erecció descomunal.

Al alçar la vista la vaig veure, asseguda en un racó, amb les cames obertes i una mà dins les calces, hi havia la criada, s'estava masturbant mentre ens espiava.

De sobte va passar, vaig tenir un Déjà vie i aquella còfia blanca em va recordar una corona que jo havia vist abans! m'hi vaig acostar i ella em va somriure, em vaig ajupir i vaig posar-me entre les seves cames. Les meves mans van començar a resseguir-la des de els turmells, poc a poc pujant amunt, mentre els nostres llavis es trobaven, i les nostres llengües barrejaven les salives. Mentre les meves mans pujaven cuixes amunt, ella em va treure la samarreta, i em pessigava els mugrons. Vaig intentar d'apretar-li les natges, però ella em va aturar i va fer que em poses dret. I mentre em descordava els pantalons, va mirar-me des de sota als ulls i amb la veu més dolça que recordo em va dir:

-Je suis française, rapelle toi. Dit això es va empassar tot el meu penis mentre m'acaronava els testicles amb les puntes dels dits. Jo estava apunt, després de l'estona amb la mestressa, tindria problemes per aguantar i li vaig fer un gest, però va seguir succionant més fort, ajudant-se amb la mà fins que va notar que jo estava a punt, i se la va engolir de cop, no en va vessar ni una gota i a mi les cames em feien figa.

Quan vaig recompondre'm, la vaig fer alçar i vaig descordar-li el vestit, que va caure a terra, va quedar en calcetes i sostens, tot degudament negre i li vaig dir:

-m'ensenyes el teu llit.

I amb un somriure, em va guiar agafat de la mà, fins la seva cambra, allí la vaig fer posar de quatre grapes sobre el llit i vaig començar a resseguit-li l'esquena amb els llavis i els dits, vaig treure-li els sostenidors a la primera i vaig llepar-li els pits, ferms, rodons, amb uns mugrons durs i gustosos, vaig seguir avall i vaig treure-li les calcetes, llavors embriagat per un intens olor a perfum de cireres vaig enfonsar-hi la cara, vaig llepar-li l'anus, el tall, vaig resseguir-la
tota amb la llengua amb els dits...i ella cada cop respirava més fort i cada cop estava més mullada, fins que va girar el cap i em va dir:

- Fes-ho a poc a poc i clava't ben endins....

I ho vaig fer, des de darrera, d'un sol cop li vaig clavar tot el membre i vaig començar un suau moviment, després més fort. Llavors ella em va cavalcar i jo li engrapava els pits, fins que va voler tenir-me a sobre, llavors jo li vaig demanar que em parlés en francès i em va
dir a cau d'orella coses que feien que el meu sexe s'infles més encara dins del seu cos, fins que de sobte, es va sentir de fons una música, si, era bossanova i ella va escorres mossegant-se els llavis, mossegant-me els llavis...

-restez ici, ça n'a pas encore terminé...i alçava les natges mentre passava els dits jugant amb el meu pèl púbic.

i jo vaig estirar-me al seu costat, esperant que es recuperes, per continuar gaudint del virus aquell que feia que tots els del vaixell no paressin de fornicar.

Aquest va ser el meu últim cas, després d'això no vaig tornar mai més a terra ferma.

No et passis de llest!



L'estat del benestar, és una de les lloses més grans que ens han colat mai, per tal d'assegurar-se que no estiguem mai contents amb el que tenim i desitgem sempre el que té el veí!
No seré jo qui digui que tots no tenim dret a les mateixes coses, però clar has d'intentar fer-ho dins les pròpies possibilitats.
Doncs bé l'altre dia rebo un tríptic d'aquests que envia el govern, explicant-me una serie d'avantatges per anar de vacances econòmiques a l'estiu en uns albergs familiars, 21€ per persona i dia, amb pensió complerta + nens de 0-3 gratis i de 3 a 6 al 50%! car no és, i per tant cal anar amb compte amb els "llestos". Que a anar de vacances per la "patilla" o quasi, suposo que deu tenir una munió d'adeptes!


Com que tenia poca feina, vaig llegir-me la lletra petita i en el punt 2 diu literalment:


"2-Aquest és un programa específic per a famílies amb infants. En cap cas hi podran participar els pares sense els seus fills."


Que voleu que us digui, segurament cal deixar-ho tot ben lligat, però hi ha coses que crec que no caldria que es tinguessin de dir!

dilluns, 29 de gener del 2007

Pinzellades (que deia aquell)

Gran cap de setmana! Inesperadament, vaig tenir la sort de poder sortir dissabte al vespre amb els amics de l'època gloriosa quan feia veure que estudiava! Que n'és de bo un Ballantines amb coca-cola, en bona companyia i bona música!
Feia mil anys que no sortia per el barri de Gràcia, i causa certa satisfacció veure que hi ha coses que no canvien ni canviaran, on collons es pot aparcar en aquest barri? La propera vegada em penso que baixaré en helicòpter!

I diumenge, al camp! Vaig portar l'hereu de casa al futbol, amb la bufanda, els entrepans, el suc, els guants, el gorro, l'aigua, ...i els dos milions d'extres que porta un vailet de 5 anys quan te l'emportes a passar unes hores fora de casa! Va estar molt bé fins al minut 22 que ja no podia estar més quiet, llavors gracies al senyor Nintendo, va aguantar fins que el Barça va recuperar espurnes de bon joc i va engrescar la gent, i entre els aiss, els uiisss, els arbit cabró!, i els 2 últims gols (d'acord Oriol el penal no era, i què?) doncs que podríem dir que va estar molt bé. A veure si podem fer que li vagi agradant i ens podem acostar més sovint, tot i la odissea que suposa arribar-hi aparcar, sens comptar el desaparcar i marxar!

Finalment al arribar a casa, una mica de zapping abans de fer nones, i veig el Corbacho a la gala del goya, i penso, aquesta serà la última vegada que li deixen fer una gala al tipus aquest, i si no ja veureu ja!

I com deia aquell, no voldria marxar d'aquí sense agraïr a L'Espanyol l'esforç que fa per tal d'aconseguir que a primera divisió es mantinguin els tres equips catalans, si senyor!

divendres, 26 de gener del 2007

Moulin Galette

Moulin Galette - Santiago Rusiñol - 1890/1891

"La setmana que ve farà fred"

"La setmana que ve nevara a tot Catalunya"

"Les pistes d'esquí s'ompliran la neu"

"Aneu a comprar bufandes i roba d'abric"

"Tenim unes imatges..."

Merda, merda, merda, quan aprendre a tenir la boca tancada....total per 4 graus menys! Ja li vaig dir al Tomàs, si la caguem ens fotran al carrer!

---------------------------------------------------------------------------------
Una aportació a Relats Conjunts. Proveu-ho!

dijous, 25 de gener del 2007

Canviem els gustos.

Sento amb satisfacció que s'està arribant a un acord entre els dissenyadors de moda per tal de garantir que es respectin les talles mínimes i que s'arribi a una estandardització de les talles. Tant sols el tema de l'estandardització ja seria un èxit per quan has de fer un regal i el/la de la botiga et pregunta "i quina talla té?" i jo que sé, té uns pantalons amb la 32 un altre posa 13 l'altre 125! Estic convençut que tot plegat és una estratègia perquè hagis de tronar a la botiga a canviar-ho, i ja de passada si veus alguna cosa més te l'emportes, (sempre que portis el tiquet!).

Doncs, seguim amb el tema, el problema del jovent amb el tema del sobre pes, i jo ja no vull arribar a l'anàlisi de l'anorèxia que és un tema molt seriós, es cert que tothom té tendència a voler estar prim. Estar prim està bé però jo reclamo una campanya colpidora, cal anar a les escoles i explicar als adolescents la diferencia entre això i això, o entre un cul i un cul. Cal que els joves aprenguin la diferencia perquè el que al final vulguin sigui una mica més de carn i una mica menys de tonteria!

A l'hora de la veritat, és més important que no et fiquin un omòplat a l'ull, que no si aquells texans quedaven tant ben posadets! i a més si has fet un bon sopar abans millor que millor, i clar un bon sopar no vol dir una amanida!

dimecres, 24 de gener del 2007

En Saura, folla?

I és que no puc evitar de fer-me aquesta pregunta, perquè desenganyem-nos quan hom es discuteix amb la parella, què és el primer que se'n ressent? doncs evidentment el mateix que s'intensifica al fer les paus, l' allitament. I tal i com estan les coses, segur que a cal saura estan de morrros (però amb els polítics mai se sap!)

Jo sento el molt honorable Saura, aquell que tampoc fa tant es follava la dreta, dient que calen mossos d'esquadra immigrants i que com que no hi ha mossos caldrà privatitzar segons quina part de la vigilància de presons per tal de tenir més mossos al carrer. Tot plegat no sembla massa polítiques d'un govern d'esquerres, govern d'esquerres, govern d'esquerres!

Llavors, per acabar de muntar el pollastre, surt la Mayol, regidora de l'ajuntament de Barcelona, i dirigent d' Iniciativa els verds ecosocialistes bla bla bla, i es declara públicament anti-sistema i amiga dels okupes, (aquells que es caguen en el Saura!) si jo fos de l'oposició em fregaria les mans!

Però anem al tema, imagineu "cuando arribi a casa, eco!" ja la tens armada, perquè clar, l'antisistema arriba amb el cotxe oficial i el seu mosso escolta, i es troba l'altre pensant si trobarà algun magrebí, equatorià o senegalès que pugui ser mosso, perquè és conscient que si li treu el de la dona, tindrà problemes, més dels que ja té ara, pobre Saura, tant bé que estava a l'oposició podent dir les parides que vulgues...

PS- Requisits de participació a la convocatòria per mosso d'esquadra. Per si algú és immigrant i vol col.laborar a que el Saura foti un clau abans d'acabar la legislatura!

dimarts, 23 de gener del 2007

Sentim les molèsties!


I una merda! porto tot el matí arreglant problemes que m'afecten a mi però que són per incompetència d'altre gent i n'estic fins els collons! I a sobre uns veïns que fan obres a casa m'han deixat sense telèfon, apa ara truca a telefònica....es que hi ha dies que valdria més no sortir del llit....

dilluns, 22 de gener del 2007

Provocacions

Vinc d'esmorzar, avui he fet cap al bar del costat per fer un entrepà ràpid i mentre era allí assegut, un jove (em fot dir això perquè em fa més gran del que penso que sóc) s'ha demanat ous ferrats amb patates.

Quina enveja! això si que és esmorzar!

Quan li ha arribat el plat, va el tipus i agafa un ou i el remunta sobre l'altre. En aquest punt jo ja tenia els ulls fora les òrbites i m'agafava amb força a la taula, però després ha agafat els coberts i zig-zag! ha destruït els dos ous així a la brava!

Jo ho sento però hi ha actituds que ens aboquen a la violència...!

divendres, 19 de gener del 2007

Si només són futbolistes cony!

Just, i llavors, perquè ens entestem a que facin més coses?
D'acord que n'hi ha que són "maquets" i com que estan fibrats, doncs poden fer anuncis de calçotets i aquestes coses, els anuncis que fan de nike o adidas, ja m'està bé, de fet és el seu camp, però aquest matí sentia unes declaracions del jugador del Barça (i per un moment he estat a punt de posar "gran" abans de jugador, però vist el derbi...millor que no!), doncs el que deia, va el tipus i es dedica a explicar com la religió el va ajudar a deixar l'alcohol, i com la bíblia és una mena de manual d' instruccions per a la vida o alguna cosa així (és el que té sentir resums), doncs bé va el tipus i diu:

-Jo vaig tenir sexe abans del matrimoni, però la meva dona no i això va ser un dels millors regals de la meva vida.

i després diu parlant sobre els homosexuals:

- Jo els respecto molt, però crec que és un problema bàsicament familiar i de sentiment.

Clar, i ara tots a criticar-lo, jo el primer, però voleu dir que no ens podríem estalviar aquests tipus de temes, si als que es dediquen a xutar pilotes, no els fessim preguntes? total és millor quan diuen tots aquells tòpics de: "som onze contra onze" o "el futbol és així".

dijous, 18 de gener del 2007

Reunió d' ex-alumnes (Versió 2)

Dissabte passat per fi es va acabar tot. Va ser un èxit. 2 mesos de trucades reunions i mil històries, preparant el collons de reunió d' ex-alumnes...qui punyeta em va liar amb tot això!

Però anem al tema, jo era allà al gimnàs, poca llum, música dels 70, globus enganxats al sostre, xerrant amb gent que feia anys que no veia, gent que no hauria reconegut ni per el carrer quan la vaig veure. De sobte la vaig veure, era ella! el cor se'm va disparar, el meu amor secret, aquella noia em va tornar boig durant tot l' institut, i que ni sabia que jo existia! estava impressionant igual que sempre.

Avui o mai vaig pensar, i sense saber com, vaig ser al seu costat i li vaig tocar l'esquena intentant dissimular una erecció incipient que només el pensar en ella ja m'havia començat.

- Perdona ens coneixem?
- No creo...
(hòstia, no recordava que parles castellà!)
- Si,si segur...la teva cara... No...no és la teva cara.. No sé...ets tot tu...El teu nom és... (collons pensava, no és la teva cara no, és tot, els teus pits, els teu cul, el teu coll, aquest punt G, la polsera del turmell...)
- Luz
- Luz?..doncs no. No vaig conèixer cap Luz a l' institut...Bé, em dec confondre, ho sento...

Merda merda merda, vaig pensar, segueix ignorant-me! tant temps després! i a més m'enganya o em pren el pèl!. Vaig marxar d'allí força emprenyat tot s'ha de dir!

La festa continuava, i jo em vaig prendre un parell, val 4!, Ballantines amb cola i va ser llavors quan vaig veure que ella marxava, no se que em va passar però vaig veure'm corrent darrera d'ella i cridant:

-Luz!! Luuuuuuuzzzzz! (estava sorda!)

Llavors sense parar de caminar es va girar cap a mi...

- Dime?
- Vols ballar, passejar, parlar???
- No es buena idea.
- Que vols fer?
- Quiero marcharme. Gracias.
- No, no marxis... No pots marxar ara que t'he trobat

La vaig agafar d'una mà i la vaig portar cap a un quartet que en altre temps havia estat el vestuari de noies, i on ens havíem amagat per veure com es despullaven les noies...evidentment jo per espiar-la a ella, però eren altres temps, ella havia millorat com ho fan els grans vins.

- Luz... no puc explicar què em passa al veure't, sé que ens coneixem...Luz... vull besar-te...follar-te... Em poses molt calent... Luz, ay Luz...

Em vaig dir, o ara o mai, i la vaig girar contra la paret, la mirava allà amb els braços amunt, era meva en aquell moment i estava tant calent! Vaig començar a llepar-li el coll, mentre intentava quedar com un mestre abaixant-li els pantalons, llavors ella em va ajudar i es va quedar amb la samarreta i unes calcetes roses, mentre jo em despullava a la velocitat de la llum! (ves que hauríeu fet vosaltres!)

Veure-la allà mig nua, contra la paret, tota per mi, em va fer tornar al temps d'institut quan la desitjava cada segon del meu temps, per fi tot em somreia! Vaig acostar-me i vaig clavar el meu cos al seu, el meu membre entre les seves natges dures mentre les meves mans es posaven sota la samarreta i jugaven amb els seus pits i aquells mugrons tant durs! Qui hagués pogut mirar-los des de dalt, des de abaix i de tots cantons durant hores! Les meves mans van baixar per el ventre i vaig introduir-les entre la goma de les calcetes, buscat el seu tall. Va obrir lleugerament les cames i em va convidar a recórrer els seu cos sense traves...

- Quiero que me folles con fuerza
- Vull que ho fem en català- no entenia perquè ara parlava en castellà la noia
- En catalán... pero qué quieres decir?- mentre deia això, sense girar-se intentava trobar el meu sexe amb les seves mans.
- Que em parlis en català -- i vaig acabar de despullar-la
- Pero yo nunca he follado en catalán - mentre em començava a masturbar.
- Molt millor aquesta serà la teva primera vegada, serà especial -- vaig acostar la meva boca a la seva orella i vaig mossegar-li el lòbul, que una amiga seva m' havia explicat que això la tornava boja, mentre li acabava e treure-li les calces.
- Es que no me sale... No sé si sabré - Fes-ho maca, fes-ho i et fotré el polvo de la teva vida...- vaig dir-li a cau d'orella.
Llavors de sobte, va canviar:
- Ho faré. Faré el que em diguis, però jo el que vull que me la fiquis amb força. Vull sentir-te dins meu, vull tenir-la tota sencera - i la seva mà, encara al meu penis, va guiar-lo i el va fer entrar al seu cony - Folla'm. No deixis de follar-me. Sents? Fes-m'ho ara. Ja.

Això ja va ser massa, sentir aquestes paraules del meu amor secret de joventut, em vaig tornar boig i li vaig clavar tota de cop, érem allà drets contra la paret i amb el cos mes tensat que podia, follàvem ràpid, i fort, les mans sobre les seves, recolzant-me en la seva esquena, mirant aquell coll i aquells llavis entreoberts, aquells ulls que de tant en tant miraven els meus amb una mirada que feia que trempés més si cap! Era dins seu i amb una mà jugava amb les humitats de l'entrada del seu sexe, masturbant-la mentre no parava d'entrar i sortir. De sobte la seva cara va canviar i va començar a corres, els moviments de la seva cadera, buscant empassar-se tot el meu sexe van accelerar l' inevitable i el meu orgasme va ser brutal! vaig correm dins seu com si no ho hagués fet mai, va ser fantàstic.

- Collons, Luz...-no se perquè encara li deia així

Ens varem vestir molt despresa i varem sortir d'aquell forat.

Vaig insistir que tornès a la festa, jo no podia marxar perquè l' havia organitzada, però ella no va voler, preferia marxar a casa. Ens vam acomiadar amb un petó a la boca a la porta del que havia estat el nostre institut.

- Promet-me que l'any que ve tornaràs
- Ho faré

Quan ja era lluny, vaig cridar: "Candela!!!!!!!" i llavors, va girar-se amb aquell somriure als llavis i em va llençar un petó.

dimecres, 17 de gener del 2007

Post nº 69

I quin numero millor per a cel.lebrar? no se m'acudeix cap numero més divertit. Hi ha algun numero que et deixi millor gust de boca? És maca la seva grafia, al veure'l o sentir-lo és difícil que no s'escapi un somriure tot recordant el que va ser la primera execució de la postureta,gens fàcil dins un cotxe!, quin altre numero et permet tenir una visió tant clara de les intimitats de la teva parella? A banda hi ha res més bonic que donar i rebre plaer? crec que no, i és per això que avui aquest bloc està de festa, perquè arribar a 69 posts em fot gràcia ves, així que endavant, gràcies per passar tot aquest temps per aquí i deixar els vostres comentaris. Vinga refreguem-nos encara que sigui virtualment (i sense mariconades eh!) que com deia el sargent de ferro "ara no et pensis que ens farem petonets a les dutxes".

dimarts, 16 de gener del 2007

Amics i coneguts.

Ahir vaig trobar-me un antic company de quan feia Cou, feia 8 anys que no ens havíem vist i només varem conversar 5 minuts, suficients però per saber que també té 2 nens (la gran una nena) i que tot li va força bé, a jutjar per la bona presència i el cotxe que conduïa.
El millor de tot és que en aquesta petita conversa, varem tenir temps sufucient de "criticar" a un altre company, que darrerament va sortir a la tele per motius laborals i que la vida li va molt bé. La conversa va anar així:

-vas veure el J a la tele?
-Hòstia si, al final no li va sortir bé del tot el negoci.
-ja, però quasi no el conec al veure'l!
- si té la cara més plena i s'està quedant calb.
(somriures, perquè cap dels dos tenim aquest "problema" de moment)

Després d'aquesta conversa, em va quedar molt bon rotllo, em va fer gràcia trobar-me'l i ara em pregunto que se'n deu haver fet de la resta de la gent de la classe, jo que sempre havia estat més aviat contrari a mantenir contactes amb la gent que quasi no veus. M'estic fent gran collons!

dilluns, 15 de gener del 2007

Conspiració!

Avui podria començar amb un tòpic, "futbol és futbol" però no ho faré, no perquè el que va quedar clar dissabte és la clara utilització que es fa dels catalans des de madrit! o és que no us heu adonat totes les manifestacions contra el terrorisme, amb tota la polèmica estèril les han convocat el dia del derbi? per desastabilitzar els ànims!
En 10 anys mai l' Espanyol no havia guanyat al Barça a Montjuïc, què ha canviat? La presència del nou alcalde de Barcelona, això amb en Clos no passava! i qui té la culpa de tot això? El PP! si el PP, tot el dia carregant contra els catalans, ZP es diu hauríem de posar algú afí a nosaltres i carregar-nos al Maragall, llavors enganya Mas amb l'estatut per fer un forat en l'electorat i posa Montilla, aquest es carrega Clos i l'envia lluny i acaben col.locant Jordi Hereu, que tots (ells, no la gent de carrer) saben que és un gafe! Desde aquell moment el Fdez. Díaz que esta esperant el derbi...Em penso que queda prou clar que la culpa de tot la té l'Aznar, que és el que manipula els fils dels ninots del PP, o no?

PS- Per ser esportistes, si ho llegeix algún pericu, moltes felicitats, un cop cada 10 anys no passa res!

divendres, 12 de gener del 2007

Coses bones.

L’altre dia, la Sra. Devile, em va comentar al post de contradiccions (llegir si no s’ha fet..;) que amb aquest panorama que pintava tenia que tornar a anar a misa perquè si no malament. Si tenim en compte com està el veïnat amb el tema d'anar a misa...eh Txell! millor passem.
I per això, com fa l’Alepsi, m’he dit a mi mateix, “va que segur que pots fer un post de unes quantes coses maques home, i deixa de queixar-te!”
I clar, com que acostumo a fer-me cas jo, doncs aquí hi ha algunes coses bones, no necessàriament exposades en ordre d’importància si no tal com van sortint.

Els nens,la dona, la família, la casa nova, els amics, els menús degustació, el bon vi, aquell viatje pendent, veure com el Barça guanya la champions, com el Valentino torna a ser el campió, com es trenca el Mclaren de l’ Alonso, com fracassa la coca-cola light i sense cafeïna, com evolucionen els vostres blogs, si aquest aguanta, si algun dia algú d'aquests tornarà a obrir la boca…hi ha moltes coses bones per anar posant, és clar, però la veritat és que jo sóc més de queixar-me penso,o com a mínim és més fàcil perquè ara mateix ja estic suant! i no no vinc de veure la candela!

Bé, doncs ja està fet, un post del més positiu, i he sobreviscut!

Que tingueu molt bon dia tots i toooootes!

dijous, 11 de gener del 2007

La Porra del Derbi!

Va que anem tard i no queda temps, llavors faig una proposta ràpida:

PORRA BLOCAIRE

Quin resultat dones per a l' Espanyol- Barça de dissabte.

La meva aposta 1-4!

Vinga va no us talleu i voteu amb el cor i no amb el cap eh! (això va per als pericus clar!).

Declaro desert el premi de la porra, ningú no ha encertat.
Tot i així 10 apostes 9 a favor del Barça i 1 de l' Espanyol (1-0) ni els pericus s'ho acaben de creure!
15/01/07

dimecres, 10 de gener del 2007

Contradiccions

2007 ha començat amb força, amb força contradiccions i és que escoltes la radio, veus la televisió o xerres amb la gent i normalment hi ha aquell moment en que dius..."no m'ho puc creure!"

El passat 30 de desembre ETA posa una bomba i mata 2 persones, es carrega les esperances de pau de molta gent, a banda de donar ales al PP, i ara va i diu que l'alto al foc encara és vigent...sòc jo o si hi ha alto al foc no hi ha bombes?

Montilla i ZP negocien, Montilla que a banda de ser el molt honorable, és també membre de la direcció del PSOE, vol apretar els cargols del seu cap amb el tema de la 3ª hora del castellà...algú a hores d'ara pot creure massa el que digui ZP

Mas diu que CIU vol ser en els òrgans de decisió del desplegament de l'estatut, mentre Duran parla d'anar a Madrit de ministre (sense l' estelada eh!)...no s'estan girant les truites perquè recordo que era Mas qui a Madrit va decidir força temes de l'estatut!

I per últim (perquè no disposo de més temps!) sento el Tamudo dient que els patitzans demanen una victòria aquest cap de setmana contra el Barça...Oriol, no és un pèl agosarat anar exigint als pobres pericus?

dimarts, 9 de gener del 2007

Meme.

La Txell, m’ha encarregat un meme, el meu primer meme. Suposo que això vol dir que ja sóc una mena de blocaire semi-professional, perquè en la majoria de blocs que segueixo, i tots fa més temps que jo que volteu per aquí, doncs en tots hi he llegit algun meme que altre així que ho considero com una mena de normalització del bloc!

Bé el que em toca és explicar 5 coses de mi que no sapigueu. Sembla fàcil d’entrada, però ja porto una bona estona pensant i no se m’acudeixen més que coses no molt interessants o que no vull explicar ;)

1.- crec positivament que veien el calçat de la gent et pots fer una idea força acurada del tipus de persona que et trobes. Sempre se les sabates que porta la gent del meu costat no ho puc evitar. I darrerament estic el.laborant una teoria que lliga les sabates amb les ulleres de sol (se que pot sonar estrany, però és així…i penso demostrar-ho!)

2.- fins als 13 o 14 anys, em van portar a missa cada diumenge…llavors vaig canviar la missa per el vermut! Tradició que intento conservar a dia d’avui i que transmeto a la canalla..Diumenge vermut! i si pot ser al bar de la plaça millor!

3.- Sóc de mena xafarder (que no cotilla!) i tinc una tendència natural a escoltar les converses alienes i a la critica fàcil i superficial de la gent que em trobo per el carrer.

4.- Un dels primers llibres que recordo que em marquès va ser “El padrino” de Mario Puzzo. Des de llavors, sempre he estat un seguidor de tot el relacionat amb la Mafia, els capos, les famílies. I tot i saber que són delinqüents i tot això, els hi tinc com una mena d’ admiració romàntica que no acabo de saber perquè però que és així! Sempre dins el món de la literatura, el cinema, la tele (qui no ha vist Los Soprano!)…i darrerament el videojoc de la PSP una autèntica obra mestre!

5.- M'encanta mirar pel.licules que ja he vist, especialment si no ho faig expressament, allò que fent zapping te la trobes i t'hi enganxes.

Al final tampoc ha estat tant difícil, encara hauria posat més coses…però tampoc cal oi?

Ara li passo la pilota al Oriol, al Dessmond i al Mikel (que no li barrufen els memes!) per si el volen fer!

dilluns, 8 de gener del 2007

Ara si que s'ha acabat.

Si senyor, ja s'ha acabat tot el període de festes, festetes i festasses. Els nens tornen a l'escola i ja hem desmuntat el pessebre amb la millora d'espai que això comporta!

Els reis han estat molt bé, aquest any el gran ja els ha gaudit i realment és fantàstic veure l' il.lusió als ulls dels nens, tot i que veure la ingent quantitat de coses que no necessiten que els compren i que comprem...a vegades fa una mica d'angúnia.

Una de les millors coses que he vist però, va ser un grup de nens d'aproximadament 10-12 anys que tocaven versions estupendament per la seva edat enmig del carrer! de debò que m'hagués quedat a veure'ls si no hagués tingut que comprar una quantitat de regals enorme!

Per cert, els reis m'han portat unes bambes noves...

Val més mirar les coses amb bona cara, perquè pensar que ara a la moncloa, hi ha el ZP amb el Montilla, negociant el futur de Catalunya...fa posar els pèls de punta!

dijous, 4 de gener del 2007

Les coses per el seu nom

Últimament, sembla que estigui mal vist dir les coses per el seu nom, i és que has de vigilar que no ofengui, que sigui sostenible, que no sigui racista, que sigui políticament correcte. Si no sempre hi ha qui et pot dir que li has ferit la sensibilitat.

Doncs a mi me la van ferir un dels dinars d'aquestes festes. Mentre dinàvem va aparèixer a taula una llauna de coca-cola (i si dic la marca i què!!!) doncs això, que me la miro i no donava crèdit al que llegia:

"Light i sense cafeïna"

Això que és metadona? La coca-cola, té cafeïna i té sucre si li traiem tot això que ens queda? aigua bruta amb gas? evidentment em vaig negar a tastar-la!

Ara bé el pitjor n'es la descripció que en fan la gent de la casa! és que em venen unes ganes de fotre'm una XXL amb coca-cola de tota la vida!

dimecres, 3 de gener del 2007

Minuts de Silenci, calen?

Avui sentia a la radio que en el intent de minut de silenci com a repulsa de l'atemptat de la T4 a la plaça St. Jaume, es van sentir crits de Montilla dimissió.
Mireu, no es que jo estigui massa content de tenir aquest personatge, que més que sense gràcia em sembla una mica sinistre, però també cal reconèixer que no es culpa seva tots els mals del món, llavors, no veig massa relació entre l'atemptat d'ETA (sembla que no hi ha dues línies d'investigació) i una possible dimissió de Montilla.

A banda posem per el cas que dimitís! us veieu capaços de suportar una altre campanya electoral, a menys d'un any de les properes eleccions als ajuntaments? jo la veritat no!

Bé però el que jo em pregunto és, perquè serveix els minuts de silenci? Per res, ja em perdonareu! tots allà palplantats fotent cara de si que m'importa molt però vull quedar bé a la foto del diari! i total els que acaben tenint protagonisme són els que van allí a rebentar l'acte, a cridar enlloc de fer silenci, per tant per què es fan encara?

No serà precisament per poder sortir a la foto? Quins hipòcrites!

dimarts, 2 de gener del 2007

2007, comencem bé!

De ben segur que el 2007 comença millor que no acaba el 2006, en un parell de dies, com si de l'època d'exàmens es tractes, pim pam pum tots els documentals de resum es perden tres de les notícies més fortes de l'any.

-La forca pel dictador, que a hores d'ara encara tinc remordiments per estar en contra de que l'hagin penjat....cony d'esperit hippi!
-El petardo a la T4! quins collons! donant més munició als del PP i que a ningú no se li escapi, que això serà un nou retard per a l'aeroport de Barcelona!
-El missatge del molt honorable pepe, avorrit avorrit, tota una provocació, anant al territori de la Txell (jejeje).

A banda de tot això, i després de no fer res per cap d'any, a banda de gaudir d'un sopar collonut que va fer ma mare! haig de dir que ja hem complert amb la primera acció monàrquica, portar la carta als reis! que no deixa de sorprendre any rere any, perquè l'art del maquillatge corporal encara esta a anys llum de participar a les festes del poble! pobre gent, amb tota la bona fe del món i suant la gota gorda amb aquell maquillatge a la cara!

Això si, quan li vaig dir al nano que hi anàvem, va començar a cantar "los reyes de españa, oe oe oe" i és en aquests moments en que em qüestiono si tot això del mestisatge cultural és de debó tant collonut! jo per si de cas ja li vaig explicar que d'aquests no en trauria res de bo.